Els col·laboradors especials són personatges de contrastada experiència que formen la part intranscendent del programa.
Doctor Waldo da Sousa Guimaraes
Parapsicòleg de fama mundial

El doctor Waldo da Sousa Guimaraes va néixer a Rio de Janeiro l'any 1.947, però es traslladà de ben petit a Barcelona, on viu desde 1.953. És llicenciat en alguna cosa per la Universitat d'algun lloc sobre Parapsicologia o alguna cosa semblant. Ja desde desde ben petit es va interessar pels fenòmens paranormals quan li va desaparèixer un boligraf Bic que tenia dins l'estoig que portava al col·legi. A partir d'aquell moment va tenir ben clar que no estàvem sols a l'Univers i que probablement existien més formes de vida ben a prop de la Terra. Va completar els seus estudis amb un curs CCC de monitor de manualitats per fer alguna cosa de profit i es va dedicar a l'estudi de la naturalesa. Les seves conclusions queden reflectides en el seu primer llibre "E.T. existe y es del Betis" Ed. Pocafaena 1.988. Tot i l'escas èxit editorial (només dues persones el van comprar ja que ell mateix imprimia els llibres amb una Epson i se li va espatllar al poc temps), va tenir la barra de tornar a escriure el que seria la seva trilogia més famosa: "Epson no hay quien lo entienda" Ed Pocafaena 1.990 , "Las impresoras Epson son Aliens" Ed. Pocafaena 1.991 i "Me cago en las impresoras Epson" 1.993, de la mateixa editorial. L'any 1.995 va ser victima d'un experiment extraterrestre a l'aparcament del Pryca de Cabrera de Mar, i d'aquesta manera va reafirmar la seva teoria sobre l'extermini de la raça humana, palesa a la seva millor obra "Fui abducido, pero... ¿A que mola?", Ed. Pocafaena 1.996, amb una tirada de 20 exemplars. Desde 1.998 participa a la revista de ciència paranormal "Paranormalish" com a columnista en la secció d'anuncis per paraules i fent conferències en bars i perruqueries de senyores. La seva teoria sobre la destrucció de la raça humana es fonamenta en el fet de què el Planeta Terra es un bon lloc per viure i a més hi ha molt espai per fer pisos. Segons da Sousa, "En el año 2.012 no quedará en la Tierra ni un sólo ser vivo, porque los extraterrestres nos matarán a todos sin piedad". La data exacta no està clara tot i que ell declara conèixer-la perfectament: "Me lo ha dicho un pajarito". Desde fa un mesos col·labora desinteressadament en diferents mitjans de comunicació televisius i radiofònics. Actualment té una botiga d'animals a Horta-Guinardó i participa al programa "Els Homes del Klan" de ràdio Premià de Mar sempre que el necessiten. Els seus dos últims llibres han estat publicats per l'editorial Queloflipas i són "El Código de Renfe" i "En Marte hay agua i un Carrefour: revelaciones de un abducido"
 Salutació de Waldo da Sousa (pròximament)

A més de ser lleig a matar, Waldo da Sousa és un  tio  més gafe que Steven Seagal.
Borja de Ángel Tojunto
Nen prodigi irreverent

Borja de Ángel Tojunto està considerat Nen Prodigi des del seu segon dia de naixement, l'any 1.984 a Montgat. Amb un coeficient de 290 (perquè no donava més de si la màquina) va ser capaç de calcular els moviments paraboliodes d'una mosca quan està borratxa així com de les curves elepsoidals de les serps quan tenen ganes de jugar. Amb 3 anys afirma entendre la teoria de la relativitat perfectament però afirma que "Hay cosas en las que no estoy de acuerdo con Einstein, pero me da palo tener que demostrarlo y todo el rollo" A l'edat de 7 anys entra a la Universitat i estudia 5 carreres a la vegada: Física, Enginyeria de Ponts i Camins, Arquitectura, Magisteri i Educació Física, obtenint matrícula d'honor a totes elles excepte a Educació Física perquè "Me tenia manía el profesor". Amb 10 anys publica el seu primer llibre de poesia "Ser o no ser" Ed. Adelanto 1994  i posteriorment col·labora en l'elaboració del primer diccionari científic alemany "Der Haisenjuevesing Cientifischenteg". Es casa amb 13 anys però la seva relació no té èxit perque no te temps per estar a casa i es divorcia a les 3 setmanes. Es doctora l'any 1.999 amb una tesi sobre les caques de gos i dona clases a parti de l'any 2.000 a Massachussets, Oxford, Cambridge i Badajoz.Actualment viu a Toronto i quan pot baixa a Montgat per veure la seva familia o passejar per la platja. Toca 17 instruments inclòs el triangle i dirigeix una orquestra quan vol, per passar l'estona. Diu que "Bach era un rollazo y no mola nada, Mozart un pelele y Beethoven un muerto de hambre". Només creu en el Beatles i en la Verge de Montserrat. Domina 33 idiomes, però en parla més de 80. Tot i això un dia un trilero de les Rambles el va guanyar als escacs. Participa en conferències annuals a la ONU, la OPMEM, la BUOP, el FETDE y la JEKL. Està a l'atur perquè "Trabajar es de tontos mientras haya paro para cobrar". Col·labora també en el programa "Els Homes del Klan" desde la temporada 2.005-2.006 ensenyant les seves teories revolucionàries tot i que encara ningú les ha pogudes entendre mai.

  Salutació de Borja de Ángel (pròximament)

Borja de Àngel  va una mica de guais, però es bon tio.
Pere Manent i Manent
L'home bicentenari
Pere Manent i Manent va néixer a Premià de Mar l'any 1.898 i va morir el 12 de maig de 2007 a l'edat de 109 anys. De fet va ser la seva familia qui va fundar el poble perquè estava farta d'haver de pujar fins a Premià de Dalt a comprar el pà. No va moure's del poble mai i no va conèixer cap ciutat al mon. Creia que la forma de govern al seu país és la República i tot i la seva edat conservava una salut mental increible. Recordava tot el que ha passat a la vila i el que no recordava s'ho inventava perquè "Tinc tot el dret. Jo sóc Premià de Mar, directament". Passejava pel poble 3 hores al dia i mirava les obres del pisos que s'hi fan allà. Segons va afirmar "Són molt alts, 40 o 50 metres o més...en vinc a referir" No participà a la guerra perque no s'hi va presentar quan el van cridar. No tenia televisió ni ràdio i només llegia el setmanari La Clau i el Tribuna Maresme. Opinava que "El C.E. Premià té bon equip i pot pujar a 1ª  en qualsevol moment". Estava casat i vivia a una masia al centre del poble amb la por pròpia de la seva edat: "Undia em faran fora. Abans hi havia molt de terreno, però ara en falta". Creia que Premià és el millor poble del món ja que "els demés pobles no els he vist, ni ganes". Coneixia a la perfecció tots els racons de la vila i passava bones estones a la biblioteca del seu avi, La biblioteca Municipal de Can Manent. "Vinc a llegir i a donar pienso a  les gallines". Estava considerat una eminència en tots els  camps  artesanals i havia guanyat  el  campionat  de petanca en 14 ocasions. Ultimament no feia res perquè "ja ho fet tot. He passat més anys jubilat que no pas treballant. Tinc els junolls una mica tocats" La seva dona, Angelina va morir als 98 anys i era mestressa de casa. Va venir de visita al poble i s'hi vaquedar 80 anys. "Menos mal que li vaig deixar fet el sopar al meu pare". Éra membre d'honor de totes les associacions del poble i tenia medalles de tot tipus: "A mi les medalles m'importen poc, però els diners del sobre no". Deia que no marxaria mai de Premià fins que es morís i que té moltes coses a fer, com "regar les plantes i petar la xerrada amb el guàrdies". Va col·laborar amb els Homes del Klan desde la temporada 2.004-2.005 fins la seva mort, produïda en extranyes circumstàncies ja que alguns apunten que es podria haver tractat d'un assessinat.
  Salutació de Pere Manent (pròximament)
  Escolta el seu testament

Pere Manent creia que el Carrer de la Unió és el més bonic del món.
Roger Capdepèsol i Espiga
Cuiner pòtol
Roger Capdepèsol i Espiga va néixer a Tossa de Mar el 1.940. Cuiner de tota la vida, dirigeix el restaurant "La Figuera", de fama internacional situat a la mateixa població. Un accident amb una llagosta no massa cuita el va deixar malmès i amb un problema de vocalització que fa del tot impossible entendre que carai diu. Tot i això s'esforça diariament per fer-se entendre gràcies al seu llenguatge culinari. Ha escrit un centenar de llibres i gairebé 10,000 receptes diferents repetint només algunes sense voler. Especialista en carn i peix, es va fer famós per l'entrecot amb iogurt, l'amanida negra i el pollastre viu amb tònica Sweeppes. Afirma que actualment "La cuina pass una gan crinsi ientitá pa culpa da Madonna i selervice" (La cuina passa una gran crisi d'identitat per culpa dels McDonals i el self service) Va obtenir el rècord mundial de cuina al servir ell sol i en només una hora a més de 153.000 persones amb entrant, primer, segon,tercer plat, postres, café , "chupito" i pur. Es va casar amb una model que no veu desde fa 3 anys degut a una gira internacional però no se sent sol: "Quan nu se am qui parlà gafo un escamarlan i lixplico coses" (Quan no sé amb qui parlar, agafo un escamarlà i li explico coses). Ha guanyat el premi nacional de cuina de Sumatra en 3 ocasions i va estar a punt d'entrar al Gran Hermano. Té un fill, en Miquel Capdepèsol (fill ilegítim) que també es dedica al negoci familiar i al qual explica tots els seus secrets. Crea els plats a una velocitat rècord però no proba mai el resultat "Els plas està bons opuser dulens" (Els plats estan bons o potser dolents). Al seu restaurant han vingut les personalitats més importants del mon de l'espectacle i de l'art. "Una vegà va viní Dalí, va pende un tallà i vanal bany" (Una vegada va venir Dalí, va pendre un tallat i va anar al bany). Es un gran seguidor del FC Barcelona i quan guanya copes organitza dinars cobrant només la voluntat. Els seus ingressos milionaris els inverteix en excavacions per tot el perímetre de Tossa de Mar a la recerca d'una cullera que va perdre de petit. Ho té molt clar: "Qun la tovi ma retiru" (Quan la trobi (la cullera) em retiro). Actualment participa al programa "Els Homes del Klan" i sempre porta alguna cosa per "picar".
 Salutació del Sr. Capdepèsol (pròximament)

L'especialitat de Roger Capdepèsol es la paella amb incrustacions.
Mossen Jaume Cases i Servent
Mossen papissot
Mossen Jaume Cases i Servent neix a Olot l'any 1.936 justament el dia que va començar la Guerra Civil Espanyola. Aquest fet el va fer reflexionar en la seva joventut i immediatament va fugir de casa per predicar la paraula de Déu. Com que no va tenir sort va decidir enrolar-se a les "Juventudes Eclesiásticas de la Garrocha", on va servir durant 10 anys. Posteriorment viatja a Ítaca per veure si Lluís Llach tenia rao i começa la seva vida de misioner per diferents països d'Àfrica. És en aquest moment que escriu "Tupayamba mao bumba" (Em fa mal la panxa), 1.950 Ed. Okoloko, que va ser un èxit editorial al Senegal. De retorn al seu país passa per Benidorm, a on es queda 4 anys per viure la vida i anar de festa, abans de ser investit sacerdot pels seus mèrits humanitaris. Fa fortuna venent caixes de llumins i posteriorment monta una empresa de metal·lúrgia, destinant sempre els diners als més necessitats i fent-se un racó per construir-se una catedral a L'Espiga de Francolí, de 3.000m2, on viu i fa missa actualment. Visita al Papa Joan XXIII per a què li beneeixi la seva catedral i de la mateixa manera amb Joan Pau I i Joan Pau II. Desde 1.979 fa missa només els dissabtes i diumenges i la resta dels dies dona classes particulars de catequesi. El 1.985 es fa el carnet de soci de l'Opus Dei, a on milita 15 anys. Al abandonar aquesta fundació escriu "L'Opus Mei" i "L'Opus Gay", de gran acollida entre els intelectuals de la comarca del Montsià. A part de la seva tasca eclesiàstica col·lecciona rotllos de paper de water i targetes descodificadores del canal +. L'any 2.001 és escollit pel càsting d'una pel·licula extrangera per fer de Joan XXIII, però no hi participa perquè "Es que, he quedat". És acusat de robar a la seva pròpia església un cuadre de Van Gogh, però dies més tard es demostra que era fals. Participa de forma desinteressada al programa "Els Homes del Klan", però al acabar els seus discursos pasa "el cepillo"
 Salutació de Mosen Cases (pròximament)

Mossen Jaume ho va deixar tot i es va quedar amb aquesta cara.
Francisco Fernández Francolillo
Fantasma en blanc i negre
Francisco Fernández Francolillo, "El Nodo", va néixer a Madrid l'any 1.915 y va morir a Houston el 1.999. Tot i això, la seva veu continua escoltant-se de forma incomprensible com a un fenomen paranormal sense explicació. Va ser president del Club de Joves Republicans per la Igualtat i la Justicia (CJRIJ), però va haver-ho de deixar perquè les sigles eren massa complicades i irremediablement va canviar-se d'opció política. Desfasat i inmers en la mentalitat franquista, creu que programes com "Grand Prix"" i Mira quien baila" són l'esència de l'Espanya gran i unida. Es va fer famós per posar la veu als documentals i noticiaris de l'època, targiversant la realitat quan era convenient i tapant les imatges compromeses amb cinta aïllant. Només creu en Franco, Deu Nostrusenyor i en els Grisos. Un problema en la pell va fer que sempre se'l veiés de color blanc i negre. Va arribar a posar la veu a més de 200.000 reportatges on mai va sortir cap català ni per fer "de bulto". De la nació catalana diu "En la cuestión nacional-catalana, sólo la soberanía del más grande (el pueblo español victorioso) tiene el poder de decisión que conviene al efecto de la disputa de los bárbaros. O sea, que los catalufos són basura y nosotros somos los barrenderos que limpiamos las conciencias desiguales y deformes de enfermos mentales ajenos a la verdad y renegadosa vivir en la opresión de los más fuertes hasta el fin de su existencia, pero con respeto". El 1.975, després de la mort de Franco, al qual no va arribar a coneixer mai, va ser acusat de tot i més i va haver de exiliar-se a Ulldecona durant 10 anys, però un escàndol sexual el va destapar i va marxar definitivament a EEUU, amb totes les seves cintes de video. Va viure tranquil a Houston concedint entrevistes i escribint discursos per José María Aznar fins que el van trobar enverinat amb una postal de Juan Pardo a la mà. Actualment s'involucra en el programa "Els Homes del Klan" quan vol, perquè "la mala hierba nunca muere"
  Salutació del Nodo (pròximament)

El senyor Nodo segueix donant la tabarra, però amb respecte.
Peco83JX-24
Extraterrestre de doble nacionalitat
Peco83JX-24 Molon79 SD-GTI-HDI, més conegut per "Peco" a seques, és un extraterrestre que va néixer a la ciutat de LiumenSD-GSM (o alguna cosa així) l'any 45.734 d.F., al Planeta Lechugon, de 2.300 milions d'habitants i que se situa a la Galaxia Abalax (d.F. fa referència al profeta FixusGH-34 RDSI-Magyhg, que va predicar per tot el Planeta Lechugon que la pau que sempre havia regnat era una estupidesa, i que calia provocar guerres d'immediat). La seva infantesa la va compartir amb els Gulix, tribu canníbal especialitzada en menjar-se éssers compostos de 3 molècules d'hidrògen i dues de Cadmi. D'ells no va aprendre absolutament res i als 135 anys terrestres va ingressar a la coneguda universitat Gfryaujj-XX-LP-CRC situada al quadrant nord-est del continent Aspariatic (ni idea d'on para). Es llicencià 97 anys més tard com a doctor escombriaire i va exercir aquesta professió durant 2 segles, fins que va adonar-se que treballant no guanyaria ni un Track (Track és la moneda oficial de tot el planeta Lechugon, equivalent a una burrada en euros). Tot i la seva cara de bon extraterrestre ha estat detingut 53 vegades, imputat en casos de malversació de fons públics i per cremar una paperera al maig del 46.268. Gran aficionat al 19è art del seu planeta, ha vist diverses vegades la pel·lícula "E.T." d' Steven Spielberg, a la qual s'ha referit amb les següents paraules: "És molt real: he plorat". Domina disset idiomes, entre ells l'espanyol, l'àrab, l'alemany, el francès, l'esperanto i l'italià (l'anglès no, mira...) Va fugir del planeta Lechugon a causa del boom immobiliari (van explotar diverses ciutats) cap a un destí millor. Un dissabte, passant l'estona per l'espai, es va col·lar al Sistema Solar fins anar a parar a la nau dels Homes del Klan com qui no vol la cosa. Aquí ha descobert que les dones i els homes són diferents i que la targeta del Plus es pot piratejar via internet. Ara, a la flor de la vida, ha decidit col·laborar al programa explicant les seves experiències i aprofitant els seus poders (tinguem en compte que es pot transformar en qualsevol personalitat humana en només uns segons). A part d'això busca parella, pis i un treball digne perquè segons ell "Tinc els papers en regla i passaport del meu país"
  Salutació del Peco (pròximament)

Aquesta instantània se la va fer a un conegut fotomatón del Planeta "Lechugon" i la va aprofitar pel carnet de la biblioteca del seu planeta.
Pau Manent i Manent
Germà tricentenari
Pau Manent i Manent és el germà gran del desaparegut Pere Manent. Va néixer a Premià de Mar el 1873 i actualment és l'home més vell del món. Se sap poc de la seva vida, tot i viure entre 3 segles diferents. Gran amant de la tecnologia, domina perfectament tots els artilugis tècnics i es distreu reparant ordinadors i mòbils d'última generació. La seva vida la va dedicar al mar. La seva professió era la de pescador i la va exercir fins els 99 anys, quan es va jubilar perquè "Ja ho he pescat tot, inclús una vegada vaig treure del mar un habitatge unifamiliar de dues plantes". Ha lluitat a totes les guerres que ha pogut, defenent tots dos bàndols. "Així m'asseguro la victòria". S'ha casat en dinou ocasions i ha tingut una cincuantena de fills, alguns d'ells no reconeguts. Va jugar, entrenar i presidir el Club Esportiu Premià durants els primers anys del segle XX i d'aquesta entitat va aprendre el tarannà del seu poble: "És un poble amb empenta, però de vegades li costa arrencar". No sap llegir ni escriure però domina a la perfecció les senyals de fum. "Les fèiem servir quan ens perdíem amb la barca". Gran amant de les sardanes i els balls tradicionals, va fundar l'Aplec Sardanístic de l'Ordre dels Templaris l'any 1954. Va ser un gran amic entre d'altres de Santiago Rusiñol, Francesc Macià, Alfons XIII, Walt Disney, Joan Salvat Papasseit, Antoni Gaudí i Cornet, Salvador Puig Antich, Scarlett Johansson, Katherine Hepburn, J.F. Kennedy, M. Gandhi, Mihail Gorbachov, Fernando Alonso, entre d'altres. Actualment, col·labora als Homes del Klan per substituir al seu germà desaparegut en extranyes circumstàncies, i aconseguir així tot el protagonisme.

 
  Salutació del Pau Manent (pròximament)

Aquesta fotografia és de fa més de 40 anys. Imaginat la cara que tindrà avui dia...
<Tornar a l'inici